Quan
el rugit del lleó travessa els barrots
només
queda repetir-se: "no en pot sortir".
Amb
tot, no podràs, ni lleó ni rugit, fer-los desaparèixer...
Que el
rugit t’eriça el borrissol del clatell
algunes
nits, tan cert i tan present com tu
mateix? A mi no cal que m'expliquis l'esforç
titànic
que és entomar el bleix i repetir-se:
"no
en pot sortir". I, sense girar el cap, seguir
caminant,
tothom indiferent al teu pols
secret
amb la por, soldat, amor meu, seguir
caminant
malgrat i valent; malmès, desarmat i petit i sense
cap
reconeixement, cap altra premi que el coratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada