Marxa el mal i en queda el forat; se'm fa
més present que mai el membre extirpat.
Polsim de papallona als dits; polsim
d'ales de por, quan la por ja ha volat.
Un estrip, al vestit de nit que més
m'escau, i un estrip al crit. Allà on duia
l'ou, ara hi covo el cau del corc: cervell
oscat, tou, com un pa ple de mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada