dimecres, 9 de març del 2016

Emergència


És brut el vers que no serveix de res;
una mà fóra més, una carícia,
una manta, un brou calent, calçat sec.

Impostura, clamar? 
Els mots, oh, Jaccottet,
haurien de fer sentir, commoure, moure
bondats, però els fràgils signes giravolten,
són insectes que m’embruten la pàgina,
un regiment de potes. Potes, potes...;
moure’s per a no res.

Distreure el blanc, per no veure’m el buit
ple de greix, ara, 
engrut, poema.

I la denúncia com a coartada, fer-hi res!
I les paraules, una altra frontera: fer-hi res.

I una mà fóra més, 
un llit, uns llençols nets.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada