Començament de les ocasions

Avui no escriuré versos, que he de llegir poemes,

empeltar-me de tu, veu que m'has precedit,

i corre't al darrere i encalçar-te la cua

del jaqué rosegat de poète maudit.

Avui no escriuré versos, que he de besar amb els dits

l'essència ratada dels mots que t'he llegit,

i abrusar-me en els salts, i abrivar-me en els buits,

i girar-ne el sentit com el peu d'una mitja

per tal que em siguis dins. Que nua, la carícia

d'una veu quan és veu ritmada d'embriaguesa!

Que pura, la impuresa d'una veu quan es beu

amb set de sofre i mel i fam d'epifonema.

Una veu que no es veu si hom no para l'orella.