empeltar-me de tu, veu que m'has precedit,
i corre't al darrere i encalçar-te la cua
del jaqué rosegat de poète maudit.
Avui no escriuré versos, que he de besar amb els dits
l'essència ratada dels mots que t'he llegit,
i abrusar-me en els salts, i abrivar-me en els buits,
i girar-ne el sentit com el peu d'una mitja
per tal que em siguis dins. Que nua, la carícia
d'una veu quan és veu ritmada d'embriaguesa!
Que pura, la impuresa d'una veu quan es beu
amb set de sofre i mel i fam d'epifonema.
Una veu que no es veu si hom no para l'orella.
Quina enveja, Laura, tenir la capacitat de crear tanta bellesa.
ResponElimina"Que nua, la carícia
d'una veu quan és veu ritmada d'embriaguesa!", poques vegades havia llegit uns versos tant..., jo que sé com adjetivar-los! Impressionant!
Gràcies per alegrar-me la tarde!
tu sí que ets una alegria, Pep :-) visita'm sovint!
ResponEliminaPer cert, aquest estiu tindràs una amiga meva a iniciació (o introducció, no sé ben bé com es diu oficialment) a la poesia. Li he parlat molt bé de tu!
ResponEliminaCurs d'Iniciació a la Poesia, tots els dilluns i dimecres a la tarda de juliol, de 6 a 9, 30h en total (ara faig propaganda;-)
ResponEliminavull iniciar-me a la poesia amb tu, mil vegades mil! lali
ResponEliminagràcies mil vegades mil!
ResponEliminahttp://www.escoladescriptura.org/web/continguts/ca/apartats/menuprincipal/els_estudis/cursos_intensius_estiu/index.html
ResponEliminajo també vull empeltar-me de tu, vull aixecar una mica el vol
ResponEliminaFina tu ja fa temps que voles, ara cal guanyar confiança per enlairar-se més amunt;) Gràcies per passejar-te pels Jardins!
ResponElimina