diumenge, 7 de novembre del 2010

Distància

La meva tarda de divendres
i la teva tarda de divendres
han decidit trobar-se aquesta tarda
de divendres en terra de ningú.

Posem, al bar d'una gasolinera.

I tot i seure a prop, taula per taula,
i ser amigues de temps o bé germanes,
i dur el mateix vestit o fer el mateix
perfum de la primera tarda,

avui, de tan llunyanes, no s'han reconegut.

4 comentaris:

  1. M'encanta el to. També m'agrada "posem, al bar d'una gasolinera". Que no sigui un lloc concret, el lloc és el de menys.
    L'escena, l'hem viscuda tots. Es connecta a la primera.
    Molt bo!!

    ResponElimina
  2. Genial, Laura. Has expressat molt bé aquest moment en què copsem que alguna cosa s'ha trencat o el nus de dues cordes lligades durant anys es desfà, ningú sap ben bé per què i per què aquest moment.

    Petons

    ResponElimina
  3. I passa amb les amistats, amb els amors... viure anys amb una persona i, passat un temps, aquesta persona esdevenir per a nosaltres un estrany. C'est la vie! Un petó, Lídia.

    ResponElimina