Avui la vida no és res més que tu
morint-te, al fons del got de fel
ofegat.
Sembla una festa lisèrgica, la
nit,
sinestèsia dels cossos, i és un
comiat.
Escuma a la boca. Trenca a la sorra
dels ulls. I hi torna. Hi tornes.
Addicte
als retorns. Als malucs incessants de
les ones. Addicte, tu, a morir-te.
La remor de la mar
du la ranera a port.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada