Cadascú, des del pam de terra on és, mossega l'aire, mira d'atrapar el tros de blau que li cal per a respirar. N'hi ha que és per a respirar que escrivim.
Gràcies Manel per aquest teu mossec de llum:
dijous, 2 d’abril del 2009
Escriure és respirar
Cada jardí que enfilo mira d'atrapar un mossec de llum, les paraules són llavors que potser un dia seran vers, però per això els cal un mossec de cel: aire als pensaments, i pensaments enlaire!
Cadascú, des del pam de terra on és, mossega l'aire, mira d'atrapar el tros de blau que li cal per a respirar. N'hi ha que és per a respirar que escrivim.
Gràcies Manel per aquest teu mossec de llum:
Cadascú, des del pam de terra on és, mossega l'aire, mira d'atrapar el tros de blau que li cal per a respirar. N'hi ha que és per a respirar que escrivim.
Gràcies Manel per aquest teu mossec de llum:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue maques les dues fotos juntes!
ResponEliminaEm continua admirant el teu brollar creatiu, t'ho he de dir. Cada cop que miro aquest blog em trobo amb poemes nous... i bons! Jo trigo un dia sencer a escriure una plana de narrativa, i per enllestir un poema... ni te cuento.
Sembra, Brins, Massatge (II): quina pena no ser ràpid per poder valorar-los amb un poema.
I ara no sé per què coi surto com a "Manuel". Sóc el Manel!
ResponEliminaMolt bonic. Aquest mossec de llum del qual parles, jo també miro d'atrapar-lo. Em cal per escriure i em cal per créixer com a persona.
ResponEliminaMargarida
Hola, Manel, que ja sé que ets el Manel, encara que em surtis com a Manuel.
ResponEliminaEi, que no sóc tan ràpida, vaig penjant el que he anat fent els darrers mesos, i així vaig regant el jardí vertical aquest. Tu tb fas poemes? I jo que us creia a tots narradors! Clar que amb aquesta foto, ho havia d'haver sospitat :-)
també les persones, com les plantetes, busquem la llum, oh i tant com sí, Margarida.
ResponEliminadoncs bé
ResponEliminaja ho he trobat
vull dir el poema que buscava
està
bé
encantat