aquest poema estira un vers de Jordi Valls
gràcies, Jordi!
Mai no seràs grisa,
aura, oreig o brisa,
mai no seràs grisa.
Malgrat espernegui la vida enforcada
per l'ham de la gana, per la crueltat
gratuïta, agra,
cendrosa de viure;
malgrat la grisor del full de periòdic
on raja l'arpó;
malgrat la blancor negra, quotidiana,
que trama la por
i en fa una divisa,
mai no seràs grisa.
Onada de flama, la llengua vermella
l’entrefosc atia;
al roig,
a l’encesa,
abranda la plana
i adéu calma llisa.
Mai no seràs grisa,
aura, oreig, o brisa,
mai no seràs grisa;
només cal llegir-te.
Ja et vaig comentar que de poesia ni hi entenc gaire, però transmet una aura de quiteud, i això és suggerent!
ResponEliminaLaura, molt poètics aquests tres mots per designar el vent. Un vent que ens empeny a tots a tirar endavant, malgrat els contratemps i la trama de la por (tal com tu dius). M'agrada el comentaria final: "només cal llegir-te". Cert, hem d'estar atents a l'oreig del vent.
ResponEliminaMargarida
gràcies Margarida, per la teva lectura de l'oreig poètic, i pels teus versos de sant jordi! feliç diada
ResponElimina