Per a la Carmen Comes
En ala delta, en globus aerostàtic,
en avió, en coet, en helicòpter,
vestida d’astronauta o de poeta,
deixar anar el llast acumulat dels anys,
deixar-lo caure al buit,
i el pas feixuc del temps,
i el pes caduc de carns
tibants sota les robes,
deixar-los morir,
avui.
Ingràvides, reals, ben lluny de les presons,
lliures de pell i prosa, nues
del propi cos,
alçar versos al vol.
I de tot el que fórem,
i del que ja no som,
només servar-ne uns ulls de divuit anys
amb què contemplar el món a tanta alçada.
Que bonic això de volar, Laura!
ResponEliminaCercar nous horitzons i veure-ho tot amb una mirada nova.
Margarida
El llast, sovint, cau pel seu propi pes. Això si, com de més amunt caigui més esmicolat quedarà.
ResponElimina