Quan va morir l'avi Josep
la mare va trobar-li en un racó del bitlleter
un paperet on hi deia el meu nom.
Rebregava trossets d'estimació,
esgarrapava noms a la memòria,
també el teu, Gemma; els seus: Nil, Martí, Andreu...
I ara un secret de l'avi viu amb mi,
en el trosset de vida manuscrita
que duc al cor del moneder.
Molt emotiu, Laura. L'avi viu en un paperet. Cuida'l.
ResponEliminaCaram, aquest fragment em recorda una cosa de l'argument d'una de les primeres novel.les que vaig ressenyar al blog:
ResponEliminahttp://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/2009/04/litratura-de-la-bona-casa.html
Molt profund, el que has escrit
Gràcies, Mercè, Mireia!
ResponEliminaMoltes gràcies Laura. Els poemes més profunds son aquells que ens pertanyen només a nosaltres i només nosaltres els podem sentir.
ResponElimina