"Per escriure has de tenir consciència
d'estil, d'artesania, i de la pròpia mort".
Jaume Cabré
Amb consciència de mot i consciència de mort,
que escriure és joc: el joc on em jugo la vida,
invento la mentida on desar els collarets,
els anells i les brides d'or, i el mapa difunt.
Invento fum, que el fum és la pell de la flama;
que el fum és la barana on s'aboca la fe.
Invento el vers, que el vers és la pell de la por.
Al fons de les ninetes i als polsos i als turmells
fogueres soterrades m'encenen els poemes:
veritats que mosseguen malgrat no tenir dents.
Invento el mos, que el mos és el crit de la fam;
que el mos és ham, reclam, caiguda d'ulls, escot.
Invento el brot, que el brot és el braç de la flor.
Brases, les primaveres; brasa, el cos consumit;
i al full, com focs follets, fatus interrogants.
.
Amb consciència de mot i consciència de mort,
que escriure és perdre el joc i guanyar-hi la vida.
esplèndid, Laura!
ResponEliminaM'agrada, i quan arribi l'horabaixa, el llegiré asseguda a la branca d'un roure abans no el despulli l'hivern.
ResponEliminapreciós!
ResponEliminamoltes gràcies a tots tres!:)
ResponEliminaBufff m'ha encantat Laura, espero que el curs hagi arrencat amb força, una pena no poder gaudir.lo!
ResponEliminaSalut i tinta!
gràcies, Víctor, que bé saber de tu per aquí. el curs ha arrencat, sí, amb el bon record dels companys de l'estiu. que la poesia sigui amb tu!
ResponElimina