Viure amb rancúnia és viure a ran
d'una por difunta que romanceja
encara, arrossegant cadenes...
No vulgui el cor que el país del mai més
amb tu, es torni el país del sempre més
sense tu. No vulgui el cor viure a ran
d'una lluita entaulada a deshora.
Ara i aquí, eximir; ni minvar, ni marcir-se.
Guaita la sang, com s'escola sense raó!
No vulgui el cor que el país del mai més
ResponEliminaamb tu, es torni el país del sempre més
sense tu....
Això m' ho emmarco!!!) :) GRÀCIES LAURA
és per no oblidar;) i que bé compartir-ho!, un petó, grifoll:)
ResponEliminame too
ResponEliminaninaaaaaaaaaaaaaa:)
ResponElimina