Aquest primer d’agost
no té baranes;
com un pont de
taulons, com una corda
de funàmbul, com el
cor que m’obries
quan no tenir
baranes era no tenir vores,
i era no posar
cledes i era no posar preu
a cap mot ni cap
cosa, i era poder-ho tot.
Cap tanca, cap
presó. Però la presó
de caure
en la por que fa
caure. En la por.
No tenir tió encès on agafar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada