Fer-te el camí tan pla

Fer-te el camí tan pla que jo em torni camí

i, dels sospirs desats, fer-ne l’herba dels marges,

alguna flor, un cargol... Fer-me camí de terra.

I que el cargol, la flor, al pas deixis enrere,

sense aturar-te a veure’ls. Sense aturar-te a veure’m.

O que em siguis camí, que hi pugui anar descalça

de tan llis, i que, als marges, hi desis les raons,

alguna flor, un cargol...

I que jo no endevini, amb la mirada dreta,

ni la flor ni el cargol, i que no t’endevini.

O, tots dos, ser-nos prada, tots dos, tornar-nos llit

de flors i de sospirs, de raons i d'herbada.

I trepitjar cargols, cases, sense saber-ho.