Jardins a l'Ateneu

Laura

Quan va morir l'avi Josep
la mare va trobar-li en un racó del bitlleter
un paperet on hi deia el meu nom.

Rebregava trossets d'estimació,
esgarrapava noms a la memòria,
també el teu, Gemma; els seus: Nil, Martí, Andreu...

I ara un secret de l'avi viu amb mi,
en el trosset de vida manuscrita
que duc al cor del moneder.

Accident

El dia que els teus mots em van atropellar
vaig morir esclafada a la calçada com
un colom comú qualsevol. El meu dolor,
la meva sang, era sang qualsevol. I tu
eres un vehicle assassí qualsevol com
tants d’altres en circulen.

Avui, però, la gavina que sóc s’afarta
de les despulles d’aquell colom. Avui,
guaita com es nodreix de sang espesseïda,
com m’escura les ales escapçades, com
s’empassa les roderes dels teus mots
i alça la captura al vol.

Nodrit del dolor gris
que em donà nom,
vola el poema amb les ales dels versos
blancs, com l’escuma, valents,
com la mar.