Cada dia m'agraden mès els teus versos, hi estic enganxat, i ara que la falera compradora de llibres ens envaeix per tot, crec que t'hauries de plantejar seriosament sortir de l'armari, del teu jardí tant acollidor i còmode i publicar, sempre amb el permís dels senyors editors, es clar. Es egoisme consumista o es la mania compulsiva de la possessió, però m'agradaria poder-te tenir en una estanteria de casa per poder-te rellegir quant em vinguès de gust, sovint.
fantàstica!
ResponEliminaanna, gràcies per passar per aquí!
ResponEliminaCada dia m'agraden mès els teus versos, hi estic enganxat, i ara que la falera compradora de llibres ens envaeix per tot, crec que t'hauries de plantejar seriosament sortir de l'armari, del teu jardí tant acollidor i còmode i publicar, sempre amb el permís dels senyors editors, es clar. Es egoisme consumista o es la mania compulsiva de la possessió, però m'agradaria poder-te tenir en una estanteria de casa per poder-te rellegir quant em vinguès de gust, sovint.
ResponEliminatot i que tinc Coartada, t'agraeixo l'empenteta, Xavier. Un dia d'aquests...
ResponEliminaFantàstic, Laura, com tot el que fas! amb el teu permís, t'enllaço al meu blog, per tenir-te a mà.
ResponEliminaUna abraçada!
Míriam
Moltes gràcies, Míriam, enhorabona pels teus versos!
ResponEliminaLaura, on puc trobar "eròtiques i despentinades"?
ResponEliminaAnna, justament el dia de Sant Jordi el vam tenir a les mans, era a la Catalònia. Gràcies!
ResponEliminaHola Laura,
ResponEliminaEl poema em traspassa la pell i l'esgarrapa per l'alçada que té!!! Són necessaris poemes com el teu.
De part de la Sandra, del grup de l'Anna, també!!!
Gràcies, Sandra! Et vam trobar a faltar ahir. Una abraçada.
ResponElimina