com qui desfulla roses:
desbridar aromes.
dimecres, 24 d’abril del 2013
dissabte, 13 d’abril del 2013
Fe
Què serà recordat de mi, quan res
no faci flama?, potser l'escalfor
als dits orfes, com quan mor un llumí.
L'empremta empolsinada dels teus dits
al full en blanc.
dilluns, 8 d’abril del 2013
Riu
Les paraules de sempre ja no suren.
La sorra en xucla els llots; queden forats
com petges de taquígraf a la vora
del riu, l'aigua desapareix, romanen
les grafies, un sot que el corrent allisa,
arena llisa i prou, corrent i prou,
no-res.
Les paraules de sempre ja no suren.
El riu de sempre porta
paraules noves.
La sorra en xucla els llots; queden forats
com petges de taquígraf a la vora
del riu, l'aigua desapareix, romanen
les grafies, un sot que el corrent allisa,
arena llisa i prou, corrent i prou,
no-res.
Les paraules de sempre ja no suren.
El riu de sempre porta
paraules noves.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)