diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tardor

De la tardor de les llibretes cauen
els fulls occits.

Les lletres xopen les voreres.

De les branques dels braços
cauen els versos,
fins a deixar-me
nua.

Exposada als ulls crus del vostre hivern.
Publicat per

4 comentaris:

  1. Maribel25 d’octubre del 2010, a les 9:59

    Genial la teva tardor: vulnerabilitat i bellesa juntes.

    Petons

    ResponElimina
  2. Anna Pantinat25 d’octubre del 2010, a les 18:03

    que xulo, Laura!!
    Inspiradíssim. M'encanta.

    ResponElimina
  3. lauralopez.g26 d’octubre del 2010, a les 1:22

    ...i la bellesa és justament en la vulnerabilitat. Gràcies, Maribel!

    ResponElimina
  4. lauralopez.g26 d’octubre del 2010, a les 1:25

    escrivim la nuesa, i sí, és inspirador! Gràcies, Anna!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)