i la teva tarda de divendres
han decidit trobar-se aquesta tarda
de divendres en terra de ningú.
Posem, al bar d'una gasolinera.
I tot i seure a prop, taula per taula,
i ser amigues de temps o bé germanes,
i dur el mateix vestit o fer el mateix
perfum de la primera tarda,
avui, de tan llunyanes, no s'han reconegut.
M'encanta el to. També m'agrada "posem, al bar d'una gasolinera". Que no sigui un lloc concret, el lloc és el de menys.
ResponEliminaL'escena, l'hem viscuda tots. Es connecta a la primera.
Molt bo!!
Gràcies, Anna, petons!
ResponEliminaGenial, Laura. Has expressat molt bé aquest moment en què copsem que alguna cosa s'ha trencat o el nus de dues cordes lligades durant anys es desfà, ningú sap ben bé per què i per què aquest moment.
ResponEliminaPetons
I passa amb les amistats, amb els amors... viure anys amb una persona i, passat un temps, aquesta persona esdevenir per a nosaltres un estrany. C'est la vie! Un petó, Lídia.
ResponElimina