lladre més que lladre,
torna'm la por que era meva,
i endu-te aquesta mena de fe
amb què m'enverines:
el pes
de l'alegria
amb què dia a dia vas
engrandint-me les butxaques.
Pesen com feixos, les rialles lleugeres.
Llastren, com sacs de sorra,
els mots i els besos.
L'amor, altra volta l'amor resplendent
cau suau com una ploma
de plom: alabatre colgat a l'infern
de l'abric. Com dur el cor ancorat
al folre d'un miratge.
Quina passada!
ResponEliminaEmocionant, original, és fantàstic!
Les dues últimes estrofes m'agraden moltíssim.
moooooooooooooolt profund.
ResponEliminaPreferim la por coneguda a una nova alegria, o sense confiança l'amor esdevé un llast.
ResponEliminaAnna, Blanca, una abraçada.
Molt bo! Salutacions. Adolf
ResponEliminaSalut, Adolf, i moltes gràcies per treure el cap pels meus Jardins!
ResponElimina